3.- VELA I VELAM
ANTENA: Emperxat per sostenir una vela de molí de vent.
Se compon de quatre o sis perxes llargues (ses perllongues), quasi paral•leles i formant un sol pla, travessades per moltes barres curtes (es valerons) i separades la meitat a cada banda per una biga més gruixada i més llarga (que es diu també s' antena), que va subjecta amb tres perns a I' antenal i és la peça de sosteniment de tota I' antena i de la vela.
ANTENALS: Son tres trossos que atravessen el cap de I' arbre, que surt defora del caracull, convertint-se en sis caps, a on s' hi claven les antenes.
BATAFIONS: Son sis cordelles per fermar la vela de I' antena, quan aquesta està estès.
BORINES: Son onze cordes primes que venen d' uns anells de devall ses cames de bou I van fermades a I' antena per subjectar-la.
BOU: Pal llarg, de llargària variable entre 25 I 45 pams segons la grossària del molí de vent, que per un estrem va ficat dins el caparrot de I' arbre i en I' altre té dos cèrcols amb ganxos en els quals se subjecten els cabrestes i les borines.
CABRESTE: Corda que uneix el bou del molí de vent amb el cap de cada antena.
CAMES DE BOU: Son totes les cordes que des cap prim des bou van a les antenes.
ENTOLLADURA: Efecte que resulta de I' entollament de les dues parts de la vela, per una part s' anomena estacada i I' altre troç de baix.
PLANXES: Son els dos llistons o fires a on van clavats els valerons, acabant així I' antena.
ROTLO: La corda gruixada o llibant enclitanat que fermat al cap de baix de les antenes les volta i es clou amb un passol fent així un rotlo.
VELA: Tela de drap o de cotó, de suficient amplada i llargada per estendre' s de cap a cap d' antena del molí de vent i servir de receptor de la impulsió d' aquest per a fer rodar el molí.
VELA APLEGADA: Quan la tela està totalment enrotllada sobre I' antena.
VELA CORNALERA: El velero del molí de vent més curt de tots, que només travessa les perllon¬gues davanteres de I" antena i ocupa el lloc més pròxim a I' antenal.
VELA DESENVELADA: Aplegar les veles d' un molí de vent enrollant-les damunt I' antena.
VELA ESCAPÇADA: Quan la tela deixa al descobert els dos extrems de I' antena.
VELA ESCOADA: Quan la tela deixa al descobert un extrem de I' antena.
VELA ESQUARTERADA: Quan la tela cobreix la meitat de I' antena en diagonal.
VELA PLENA: Quan la tela cobreix tota I' extensió de I' antena.
VELERONS: Son 18 garrots d' ullastre, com a politxons que atravessen fent creu a I' antena.
BALDUFELLES: Tascons de fusta que serveixen per travar el tafarell.
BÀSSIL: És un tió gros i gruixat que seu damunt les jàsseres, emperò de través i duu un clotet en mig que li diuen «dau» per ballar-hi dins la punta de I' anadia.
BOIXA: Peça de fusta cilíndrica que va ajustada dins I' ull de la solera del molí I subjecta el collferro.
BRAÇOL O BRACEROL: Cada un dels barreronets d' ullastre que van col•locats verticalment tot al voltant de la llanterna i amb els que engronen les pintes de la roda.
CADENES: Són unes baules llargues que agafen els perns per travar i subjectar el molí per posar-lo fort i segur, unit així el caracull amb la torre.
CANALET: Conducte de fusta que està posat damunt la mola del molí, i que és per allà on passa el grà de la tremuja a I' ull de la mola.
CEIOLA O CELLOLA: Pedra o peça de ferro que va col•locada damunt el sotacoll i sobre el qual descansa el coll de I' arbre.
COA DE S' ARBRE: Part més prima de I' arbre que gira dins el tafarell.
COLL DE S' ARBRE: Troç rebaixat o aprimat de I' arbre ran del caparrot que és la part que des¬cansa damunt els congrenys.
COLLFERRO O BÀDIL: Barra cilíndrica de ferro, col•locada verticalment que sosté la nadilla, tra vessa la mola de devall i balla dins el dau del bàssll.
CONGRENY: Cadascun dels dos grans cèrcols de fusta forta, del mateix diàmetre interior que la torre del molí de vent, que van col•locats damunt la paret d' aquesta, superposats i articulats per a facilitar I' operació de girar el molí.
CONGRENYET: Cèrcol de fusta que enrevolta la mola i damunt el qual descansa la riscla.
CREUERA: Són dues barres de fusta en forma de creu que mantenen fixa la roda a I' eix tra-vessant-lo.
DAU: Peça de ferro que va encletxada en el tafarell o paternal del molí de vent I dins el qual balla el porro de I' arbre.
ESTREBADOR: Barra de fusta que va apuntalada entre els congrenys i el jou del molí de vent.
FARINAL: Forat o canaleta que hi ha a un costat de la riscla del molí, per on cau la farina de les moles dins la tramuja o dins el sac.
FORCADA: Barra de ferro, eixamplada en la part Inferior, que serveix d' eix a la llanterna del molí de vent I en rodar dins I' ull de la mola posa en moviment la «nadia».
GALTERES: Peces de fusta situades a ambdós costats de I' elx.
GUIERA: Jàssera de fusta que va empotrada en els congrenys del molí de vent i descansa damunt el jou.
JÀSSERA: Biga grossa, col•locada horitzontalment per a sostenir altres bigues o peces de construcció feixugues.
JASSERÓ: Cadascuna de les peces de fusta de secció quadrangular sobre les que descansa la roda de devall.
JOU: Biga gruixada, quadrangular, horitzontalment dins la qual balla el fusell de la llanterna del molí de vent.
JUNTADORES: Peces col•locades entre les galteres i I' eix que permeteixen amb I' ajuda de tascons evitar I' oscil•lació de I' eix
.
LLANTERNA: Roda de diàmetre relativament curt, formada per dos discs o cossos cilíndrics paral•lels units per llurs circumferències amb barrons o braçols amb les quals engrenen les dents o pintes d' una roda major.
LLENGUETA: Llengua del bàssil del molí.
LLIT: Conjunt de diferents peces robustes de fusta damunt les quals descansen les moles.
MOLES: Cadascuna de les dues pedres de forma circular que componen el molí ordinari, una de les quals (mola de damunt) es fa rodar damunt I' altre que es fixa (mola de baix).
MOLA DE DAMUNT: Es composa de diverses parts: a) Ull de la Mola, orifici que travessa la mola pel centre; b) Nadillal, cadascuna de les mòsses o encaixos que té la mola per ajustar-hi la nadilla, c) Rompent, la meitat de la cara inferior més pròxima al ull destinada a rompre el grà; d) Molent, la part més exterior de la mola, o sia, la porció més allunyada de I' ull.
NADILLA: (Dialectalment Nadla) Peça de ferro que forma com dues pales i va ficada en el centre de la mola sotana d' un molí fariner, de manera que les pales descansen sobre aqueixa mola i sotenen la mola de damunt.
PERNS: Son uns claus grossos de ferro que van dins els forats que hi ha a n' els congrenys I a n' el cèrcol del caracull.
PINTES: Cadescuna de les dents de la roda que engranen amb els braçols de la llanterna.
QUEIXAL: Part Inferior de la forçada eixamplada i guarnida de dents o regruixos per moldre el grà.
RISCLA: Peça de fusta flexible que, doblegada fins a unir-se els dos extrems, constitueix un cercle que serveix de caixa a les moles del molí fariner per evitar que la farina s' escampi pels costats.
RODA: Està tota plena de dents qu' es diuen pintes i I' atravessa I' arbre i a ell hi està subjecte mitjançant d' uns travessos que es diuen guleres.
SÍNIA: Canó calrat, vertical, de fusta, amb uns caixonets a dintre que pugen el grà a les moles i la fan anar dins el torn.
SOMERETA: Peça de fusta gruixada damunt la qual fa força la romana.
SOTACOLL: Peça de fusta forta que descansa sobre les guieres del molí de vent I serveix de suport damunt el qual volta I' arbre.
TAFARELL: Jàssera reforçada dins la qual va ficat el porro de I' arbre en el molí de vent.
TECATEC: Part Inferior de la forçada amb arestes verticals per sacsejar el canalet i fer caure el grà.
TRAMUJA: Caixa en forma de tronc de piràmide o de con truncat invertits, dins la qual s' aboquen materials que s' han de moldre, i que per I' obertura Inferior de la caixa passen a les moles.
TREMPA: Joc de palanques combinades amb la romana i que serveixen per graduar I' estretor entre les dues moles.
TRUGETA: Tros de fusta quadrangular que va encletxat dins el jou i dins els qual balla el fusell de la llanterna.
Introducción y Significado de componentes del molino.jpg)
